Impossibilitats, supervivencies extremes en art


AGGTELEK: Coses que volem fer (però que mai farem)
14 junio, 2011, 9:29
Filed under: AGGTELEK

19.06 / 14.08 . 2011

Descarregar programa cat / cast

“Cuestionemos todo, pero no perdamos el sentido del humor. La vida no es un asunto sumamente serio, es una tragicomedia. Somos a la vez actor y obra.”

– Henry Miller. Reflexiones sobre la muerte de Mishima y sobre el caso Maurizius.

 Aggtelek és una parella artística formada per Xandro Vallès i Gema Perales, que viuen a cavall entre les ciutats de Barcelona i Brusel·les. Per apropar-nos als processos actius i creatius d’Aggtelek, és necessari oblidar-nos de prejudicis existents i endinsar-nos en la contaminació de les seves propies idees, en una tormenta de conceptes a mig camí de la destrucció, la rialla, l’explosió de conceptes amb els quals i mitjançant múltiples registres de representació -la revisió del collage, el vídeo, l’escultura, els actes performàntics o la ciencia-ficció- obtenen la seva màxima expressió. Uns processos temerosos, hiperproductius, flexibles i lliures que interactuen de manera voluntaria i intuitiva a la recerca extrema de l’explosió violenta.

Fidels a les succesions que determinen el seu treball, presenten per l’ocasió una proposta de propostes, un assortiment d’idees enlluernades que es poden entendre com un testimoni de les seves il·lusions i fracasos d’allò que els hi agradaria fer però que per un motiu o per un altre mai han realitzat. D’aquesta manera “Coses que volem fer (però que mai farem)” recupera anotacions, maquetes, idees perdudes i oblidades per l’estudi que mai es presentaran en cap exposició; més aviat volen expresar d’aquesta manera la seva existència en potència, independenment de l’assoliment del somni, la fustració o el fracàs de les diferents propostes. Un exercici visual, d’un característic concepte matèric i d’una rellevancia inexistent que es nodreix sota una actitud com punt de partida: el desvergonyiment de burlar-se d’un dickfart (un fanfarró, algú cregut que no compta amb el respecte que ell creu que té, i per tant no és pres seriosament pels seus col·legues), que proposa amb aires de grandesa, projectes a gran escala que mai es van realitzar per qüestions econòmiques o simplement per la impossibilitat de dur-les a terme.

D’aquesta manera, “Coses que volem fer (però que mai farem)” inclou una instal·lació dividida en cinc peçes o blocs de treball els quals desenvolupen d’una manera directa diferentes propostes impossibles, o mai tingudes en compte -com temàtica que artícula el cicle- on diferents actituds  s’adopten com dispositiu per generar relacions entre persones i l’objecte estètic com un sistema narratiu en procés. Així doncs el primer bloc ens mostra un projecte d’exposició a la galeria Soledad Lorenzo de Madrid que mai es va portar a terme, un segon bloc que presenta un speech on explica les diferents propostes per l’exposició que finalment han set rebutjades, un tercer bloc que ens apropa la parodia sobre l’aspecte impossible de l’acció de pintar, un quart bloc de disbarats i altres capricis, i per últim, un anàlisis sobre l’aburriment i el no treball.

Anuncios